Representar símbols i fantasies, gravar en la pròpia pell dibuixos amb tintes de manera permanent, formes ornamentals, un nom, una imatge exòtica, un animal dèlfic, vestir-nos o apropar-nos a algun tipus de contacte mantra. Occident versus Àfrica, Orient, qualsevol indigenisme remot. Qualsevol cosa que imagines!
El tatuatge ha passat de tenir una consideració d´afront, un perjudici i un prejudici, de ser el símbol més ordinari de gent carrinclona i pedestre, fa tan sols unes dècades, a ser com ara una moda generalitzada i integrada en tota classe d´ambients.
A la dècada dels seixanta va aparèixer en els cercles artístics més «innovadors», més «in», la vessant estètica de transformar radicalment la superfície del cos humà, modificar el seu aspecte, marcar-lo. El «body art», com se´l coneixia en aquell moment, ha tingut nombrosos adeptes i s´ha expressat quasi sempre en escenes de happening i muntatges efímers, en espais públics o galeries d´art. Més que «body art», en realitat, era solament «body paint». És posteriorment quan ha desencadenat tota una sèrie de pràctiques conceptuals més radicals, pròximes als ritus quiromàntics relacionats amb el sacrifici, la violència i la sang.
Tenir present aquells precedents val la pena per a contextualitzar la creixent estètica «Tattoo» actual, és a dir, una estètica on el cos passa a ser, a més de suport, la pròpia obra d´art.
Carlos Ruiz treballant aquesta vesprada.
Fa uns quatre mesos d´aquesta nova experiència comercial enllestida per Carlos amb la creativitat i l´estètica moderna (ha estat treballant per distints paisos nòrdics) així com tot tipus de tècniques relacionades amb l´art del tatuatge (dibuixos tribals, dragons, japoneses, fantasies, ètnics, lletres xines, etc), el piercing o el Body piercing. Carlos i una colla d´artistes amb els que ell contacta administren aquest centre Tattoo on trobaràs la manera de plasmar en la pell tot allò que desitges o imagines.
