Aquest divendres 20 de gener, al saló d´actes Villa Tereseta, passarem la pel·lícula «Frida», de Julie Taymor, sobre la vida i obra de la pintora. Per a presentar-la comptarem amb la col·laboració de l´escriptora Isabel G. Canet que ens donarà la seua visió i impressió de la pintora mexicana. Us esperem.
El surrealisme és, sens dubte, el moviment artístic del segle XX de major transcendència, de major abast i amb majors connexions amb totes les vessants intel·lectuals i culturals aparegudes els darrers cent anys. André Breton cap al 1924 és el factòtum i instigador principal d´aquesta revolució creativa iniciada després de la primera guerra mundial. Amb fortes components polítiques i de compromís podem dir que el surrealisme el que busca és l´expressió artística (o alliberar l´home) reunint les dos realitats que l´acompanyen (i el persegueixen): la vida interior i la realitat exterior.
L´aparició del surrealisme inicialment es dóna en la literatura però les conseqüències plàstiques foren immediates. En pintura, ben prompte es van distingir dues maneres de fer art surrealista:
- La de Joan Miró (André Masson, etc) decantat pels automatismes lliures de les representacions racionals o objectives.
- La de Salvador Dalí (René Magritte, Ives Tanguy, Paul Delvaux) continuador de les figuracions naturalistes.
Frida Kahlo (Coyoacán, Ciutat de Mèxic, 1907-1954) en realitat era surrealista? Tot i no seguir els paràmetres estrictament fantàstics o imaginatius dels surrealistes, cap automatisme, per a mi la pintura de Frida Kahlo pertany o està plenament en la òrbita del surrealisme. A pesar d´ella, de no trobar-se còmoda en la seua companyia, del reduccionisme de les etiquetes. Com s´ha dit abans, si entenem el conjunt del surrealisme com l´expressió artística que intenta harmonitzar o reunir en la pintura la vida del món interior amb la realitat exterior, aleshores, Frida, es troba de ple en els postulats del moviment o sensibilitat de l´estètica surrealista.
