Aquesta vesprada (dilluns 8 de juny) a les 19’30 h. inaugurem a Xicranda «Retícules» segona exposició de l’Escola de pintura d’aquest curs. Una proposta de treball referida a un concepte, les retícules, per a enfocar el trencament de l’espai pictòric (en retícules) aparegut a principis del segle XX. És tracta doncs d’apropar-nos a alguna de les múltiples descomposicions existents que desbaraten la representació cònica monocular, aquella (del cubisme) que va obrir les portes de bat a bat a tota la pintura moderna.
Amb l’exposició pose fi també a la meua etapa docent al capdavant del taller de pintura de l’EPA. En l’organigrama de l’Escola Permanent d’Adults de Godella els tallers els organitza (des de fa ja quasi quatre dècades) l’Ajuntament de Godella. Es tracta inevitablement de la primera pota de la cadira: facilitar de manera pública el concurs dels tallers de l’Escola. I és a ell a qui deuríem atribuir l’hipotètic èxit i creixement dels tallers entre els usuaris de la comarca (no solament de Godella). Tots els tallers que fem han augmentat en demanda i han ampliat el nombre de grups. Solament pintura tenien aquest curs passat teníem matriculats 114 alumnes, al límit de la nostra capacitat. Probablement com una necessitat natural dels temps que corren: major longevitat, oci, socialització i aprenentatge continu i permanent al llarg de tota la vida com prediquen les nostres lleis educatives. Els tallers, setmana a setmana, fan una tasca importantíssima d’activitat on el personal acudeix i fa pinya. La gent s’identifica, es coneix, pren part i s’associa, comparteixen interessos i inquietuds. Hi ha un continu contacte i coneixença entre companys, mentre es confecciona un cosit al taller de costura, quan es llegeix un llibret al taller de teatre o quan es treballa una exposició al de pintura.
Però la filosofia política, la mirada dels responsables polítics en tot açò, en tota aquesta pel·lícula és ben curta, ha estat sempre curta (recordaré solament com, quan governava un altre color a l’ajuntament, ens van tindre que reconèixer laboralment com a indefinits tot just quan els van obligar per sentència judicial). Tots en general, puc dir, han acabat molt prompte amb els assumptes i problemàtiques dels tallers, s’han limitat estrictament a «possibilitar-los«, facilitar la seua constitució cada any. «Ofertar-los«, que estiguen presents, com puguen, com siga, però que tiren endavant. Sembla que el que cal és mostrar-los en últim terme com una flor capital de la seua gestió.
En general els tallers municipals de Godella, i potser siga així en totes les comarques, pateixen al meu parer d’una malaltia crònica que s’anomena indiferència, menyspreu i ‘malcriança’ política. Menyspreu perquè mentre els tallers creixen en demanda no se’ns té en compte, se’ns té poc valorats (per exemple contractualment: continuem essent «monitors» que envien a l’atur en estiu!). Indiferència perquè hi ha desconnexió, manca d’implicació emotiva dels polítics amb aquesta «causa». I males maneres (mal criança) quan som els treballadors els que hem d’ésser dòcils i acontentar els nostres governants de torn, treure endavant una bona temporada de taller solventant contrarietats que són insignificants (goteres, il·luminació deficient, manca d’aigua calenta o messos amb problemes de desconnexió a internet, etc). Per a fer un resum, jo plantejaria una pregunta de sobra coneguda referida a la complaença política i la manca de reptes: com és possible tanta distensió política amb nosaltres? Pot ser és perquè els tallers sempre marxen, estan vius, es transmeten d’etapa en etapa, de «monitor» a «monitor» (tractament contractual que s’usa a Godella per als «Mestres» de taller)? Aquest desequilibri o neuroastènia política ancestral fatiga els treballadors, però resulta que cada any novament es matriculem centenars d’alumnes?
Tornant al que ens ocupava, amb «Retícules«, doncs, posem fi a un llarg periode d’exposicions amb el qual, amb major o menor encert, s’ha aconseguit marcar, crec, la trajectòria última de l’Escola de Pintura. Quinze anys, i amb ells una trentena de projectes artístics. Una satisfacció personal per a mí, recordar un un volum tan considerable de temes desenvolupats, en la pràctica. I com no, imaginats, interpretats pels alumnes.
El testimoni complet i axhaustiu d’aquests anys el podem trobar en la Pàgina web de l’Escola, creada l’any 2010. Pilar fonamental d’actualització del taller: escaparata i pinacoteca de les obres i plataforma d’opinió i informació artística. Amb el temps, i després de no poques peripècies, vam decidir donar un pas important: transformar la web primigènia en una pàgina nova, diferent, pròpia i autònoma: artsgodella.com
Artsgodella.com és ara mateix la pàgina oberta de lliure participació que volíem, que recull sèries d’obres artístiques de tot tipus, artesanals, fotografia, pintura, escultura, etc. Un nou pilar des d’on bastir un altre projecte que estem intentant gestar: generar una associació cultural artística que aglutine interessos i propose accions o activitats de difusió, promoció d’actes i esdeveniments.
