Des de fa temps, com sabeu, l’Escola de pintura planteja cada curs dues exposicions temàtiques que presentem en els mesos de febrer i juny.
Aquest proper dilluns 3 de febrer (19’30 hores) tenim previst inaugurar a Xicranda «Retrats. Autoretrats«, la primera d’aquestes dues exposicions corresponent al curs d’enguany.
La proposta de l’actual exposició s’ha fet a partir d’una completa llibertat de tècniques i formats. Hem intentat també revisar nombroses i variades tècniques modernes, sense desatendre altres més acadèmiques o tradicionals. Però sobretot hem tingut que afrontar, i aquest ha estat el veritable repte didàctic i creatiu, les dificultats inherents a un dels gèneres pictòrics més exigents: com és la problemàtica de la semblança pictòrica expressiva. Més exigent encara si tenim en compte la tendència imperant de la mimesi, la predisposició a la còpia d’un determinat model.
«Autoretrats d’Al-Fayum«. Exposició de 2019. Encàustiques sobre fusta. En aquella ocasió el format va ser més igualat i reduït.
A diferència de l’exposició que férem fa uns anys (2019) enguany hem plantejat un model expositiu molt més obert i lliure.
Per a preparar l’actual exposició hem repassat igualment, com férem fa sis anys, l’interessant episodi històric de les pintures d’Al-Fayum. Curiosa pàgina artística de la Hª de l’art que posa de relleu els efectes del colonialisme romà en temps de Cleòpatra, i apunta i denota el final de la civilització egípcia.
A més hem fet anàlisi d’un cas concret com és el del cànon frontal, que resulta de la mètrica facial grecoromana, per tal de poder construir i dibuixar caps i cares.
I per a orientar moltes de les propostes hem repassat expressions pictòriques modernes del XX, aplicades al nostre cas, on s’abordés el gènere del retrat. Especialment totes aquelles que han qüestionat la semblança, la fidelitat formal del retratat o retratada. Tota una varietat de pintures expressives, immerses en el món de les “formes obertes”.
