Demà divendres s’estrena a «Vila Eugènia», amb la seua primera exposició individual, el jove artista de Godella Joan F. Miralles. Una sèrie d’obres que l’artista significativament ha titulat «Poètica de la frustració. Entre el paisatge i l’escriptura» .
L’exposició podrà visitar-se en els horaris habituals de l’emblemàtic «Centre d’Art Contemporani» de Godella. Romandrà en cartelera des d’aquest divendres 7 fins al 23 d’aquest mateix mes de febrer. Amb els horaris habituals de la sala que, com sabem, són bastant peculiars: de dimecres vesprada al matí de diumenge (amb uns horaris també ben esquifits com són de 18 a 20 hores per les vesprades i de 11 a 14 pels matins).
A Joan Ferriol el coneguem perquè ha estat present en les darreres edicions d’Espai Propi amb obres notables i ben significatives. Animem i celebrem l’aparició en l’escena artística de Godella de noves fornades de pintors, joves capaços d’omplir de contingut una gran sala emblemàtica com és «Vila Eugènia». Un espai, no obstant, des de fa temps bastant polivalent i indefinit, que s’ha posat en entredit per les seues programacions erràtiques i la mancança d’un directori públic i autònom. Des del seu naixement aquest Centre d’Art Contemporani a càrrec de les polítiques municipals ha estat ple d’opacitat en els criteris selectius i mancat de recursos i esforços pressupostaris destinats a la sala.
«Políptic roig i negre«. 2022. Acrílic/taula. 110×110 cm (Espai propi 2022) «La culpa«. 2023. Mixta/tela. 162x 95 cm (Espai propi 2023)
De manera general, abans de veure el conjunt d’obres a la sala, jo destaque d’entrada el títol de l’exposició: «Poètica de la frustració. Entre el paisatge i l’escriptura«. Perquè és una pinzellada significativa del sentir de l’artista, i dóna pistes sobre el recorregut que farem amb les obres. En aquest sentit, la percepció sintètica que ens fa Joan F. Miralles del conjunt artístic que presentarà demà és la següent:
«Una proposta pictòrica originada a partir de les inquietuds i experiències acumulades, després de la incertesa i/o la frustració que generen els raonaments sobre un mateix, sobre el propi valor o el del futur incert.
Aquesta producció està influenciada per l’observació atenta de tot allò que ens envolta, i la posterior plasmació d’una visió interior propia, on conflueixen pensaments, emocions, pulsacions… Parle de diferents estats, tant físics com emocionals, que posicionen i acoloreixen el vidre des del que mirem cap a fora, i amb el qual es materialitzen les meves obres.
En definitiva, aquest projecte resulta de l’agrupació d’eixos esdeveniments que defineixen la meva existència, i cerca qüestionar directament el sentit real de viure. El paisatge, l’escriptura o les emocions són els protagonistes. Però l’escena no pretén ser compresa inicialment. El que es pretén és desxifrar-lo al llarg de les mirades, de les percepcions variades.»
