Dotzena edició artística de la col·lectiva Espai Propi al polivalent Centre d’Art Contemporani Vila Eugènia de Godella. La tradicional “reunió” artística un any més ens mostra tot un catàleg políglota, multilingüe d’estètiques i llibertats creatives. El catàleg que ha d’acompanyar la mostra, ens informen, el tindrem després, una vegada inaugurada l’exposició. I l’acostumat ‘Vernissage‘ amb les autoritats locals i bona part dels artistes serà el divendres 17 de gener a les 19’30. Cal apuntar que l’exposició romandrà oberta fins el 2 de febrer, i sobretot els horaris, tan originals de Vila Eugènia: dimecres, dijous i divendres per la vesprada, dissabte matí i vesprada, i diumenge matí.
Sobre l’esdeveniment expositiu »Espai Propi» com a tal, per sana curiositat, cal saber que el col·lectiu artístic agrupat nasqué per art de màgia vinculat a la rehabilitació de l’edifici, a finals de l’any 2010. El col·lectiu agrupat nasqué a l’ombra d’aquesta segona remodelació de Vila Eugènia. El casalot modernista de 1905 que el temps i la desídia de l’època franquista estigué a punt d’enderrocar i perdre’s per sempre. L’alcalde Eugeni Català primer (1984, CIDI), i Salvador Soler després (2008, PSOE), encapçalaren l’impuls polític necessari de les dues recuperacions urbanístiques dutes a terme per a recuperar l’edifici. La darrera remodelació ha significat una important i diferent concepció de «Vila Eugènia» que va alçar moltes il·lusions i expectatives entre els artistes del poble.
El resultat final de l’edifici estigué valorat com un ambiciós projecte, una infraestructura idònia, perfectament dissenyada i preparada per a ser el que pregonava la seua façana: “Centre d’Art Contemporani”. Un grandiloqüent i significatiu títol vocacional que dura i encara llueix l’edifici. Però, que s’ha convertit progressivament ‘de facto’ en una funcional «Casa de Cultura«, un centre bigarrat amb una successió d’actes deslligats i barrejats.
De manera que avui la sala llueix tota mena d’esdeveniments locals, teatrals, literaris, socials, polítics, seminaris d’ecologia, noces o presentacions de llibres, superposant sense massa miraments actes i exposicions. Les exposicions s’aprofiten, serveixen de fons per a qualsevol acte programat. Aquell espai, com va ser ideat, s’ha transformat meteòricament en uns pocs anys, fent bona la dita de voler beure i bufar. S’ha convertit en allò que el poble necessitava, o en allò que les institucions són capaços realment d’oferir al poble, una “Casa de la Cultura”.
