A més a més del primer lot de vuit obres que Bombas Gens ja tenia de Juan Uslé (Santander, 1954) ara la sala de Marxalenes presenta a València una extensa retrospectiva del prestigiós pintor càntabre (una de les obres està datada en 1985).
L’exposició titulada «Ojo y paisaje» fa una interessant recopilació de més de tres dècades en la trajectòria de l’artista. Si l’obra gran, que és on millor llueix Uslé, està excel·lentment representada, l’artista ha tingut cura d’incorporar molt encertadament un nombrós ‘material de campanya‘ fet en paper, llenços menuts, material aparentment ‘auxiliar‘ on trobem el primer pas, la percepció del detall. En aquest material Uslé ens facilita l’accés a la preparació prèvia d’alguns dissenys, les retícules, el gest rítmic que repetirà. Un ‘material de campanya’ que en cap cas és cosa menor.
Per a intentar filar prim, hi ha per a mi dues coses bastant rellevants i cridaneres en la poètica plàstica d’Uslé. Dues coses que constitueixen el seu pilar creatiu, el seu baluard distintiu. Dos aspectes notoris amb els quals l’espectador podrà prendre-li el pols i la temperatura a les pintures de Juan Uslé: em referisc al disseny i l’expressió.
Certament disseny i expressió són dos valors, dos procediments, dos plantejaments, que es presenten com es presenten en obres i artistes. Però donen llum a gran part de la pintura moderna; conformen i construeixen poètiques al decantar-se en un sentit o altre (sol ser el més habitual) o bé s’aconsegueix apropar alhora els dos, com és el cas de Juan Uslé. En la pràctica i a priori sembla que, disseny i expressió, són com dos punts de partida contraposats pels quals hom s’ha d’inclinar.
I aquesta combinació Uslé la presenta extraordinàriament ben connectada i sense estridències gestuals; construeix els seus dissenys sense alçar gaire la veu informalista, expressionista; tot un projecte unificat sota la base de dos pols: una tramoia autèntica d’expressionisme dirigida pel disseny.
