Aquesta setmana (divendres 18 a les 17´30 h. Villa Tereseta, C/ Major) passem la peli de Robert Altman «Vincent y Theo» . Té una durada de 134 minuts i estarà amb nosaltres Andrea Silvestre, historiadora de l´art, que ens introduirà en la pintura de l´època i de Van Gogh.
La correspondència existent entre els germans Van Gogh, publicada reiteradament per diferents editorials, dona compte del calvari sofert per Vincent amb la pintura, l´estat de la qüestió d´aquell moment i els postulats artístiques que «devoraven» l´interior del pintor dels gira-sols, el pintor del groc.
Però no perdam de vista algunes pintures diferents com aquesta més primerenca, una pintura obscura com la dels «Pobres menjant patates» (1885), per a valorar millor la llum o fulgor acolorístic posterior. Li atribuïa a la pintura una mena de ritual panteista salvador que no trobava en la realitat. Van Gogh, com Cézanne i Gauguin, no és un pintor estrictament visual perquè busca reflectir una altra dimensió aliena a la trasposició d´un motiu. I són els post-impressionistes els pintors que han marcat la fita «genètica» del modernisme: la recerca d´una veu personal, els problemes del llenguatge plàstic, la seua funció en la societat, el comerç i l´especulació, etc, etc.
Amb la pel·lícula anterior («Moulin Rouge» de Huston) més aquesta propera i la pròxima prevista per al mes de juny (Touluse-Lautrec, de Planchon) tenim un excel·lent referent cinematogràfic d´ aquesta època artística. Esperem també poder veure prompte aquells dibuixos animats sobre Van Gogh («Loving Vincent«) que acaben d´estrenar-se i han tingut tan bona acollida.
