Per a ser clars començarem qualificant aquesta mostra del nostre arquitecte com una mena de trencaclosques de paraules sense trellat, sense cap interès artístic, lúdic, gràfic o conceptual. Res més, res més es pot afegir a aquesta menuda ressenya perquè hom es queda, mai millor dit, sense PARAULES!
Una mala exposició qualsevol sala la fa, no té importància en la trajectòria d´una sala!
Més delicat, més greu és, en canvi, aquella altra perspectiva referida a la indefinició que pateix Villa Eugènia (Centre d´Art Contemporani) i una lectura de la seua línia expositiva manifesta. Després de quasi sis mesos SENSE cap activitat plàstica durant el 2014 semblava que Villa Eugènia volia arrencar com un Centre de nivell, «de volada». Si açò és així, després d´aquesta exposició, la indefinició i manca de criteri ja és absoluta. Estem sis mesos sense activitat plàstica a Villa Eugènia després de la inèrcia de les temporades inicials (amb les exposicions dels pintors de Godella J. Ferriol, Garrañana, Manuel Silvestre, Vergara, Cortina-Salomón, Quico Alonso, S Rodríguez-Bronchú) a més dels homenatges a Pinazo, Alfaro i Bronchú, dos col·lectives d´Espai-propi i una de la pintora Aurora Valero).Tot açò significa, veient l´actual exposició de Rafa Rivera, que no estaria de més clarificar o publicar els criteris de qualitat necessaris per a optar a la sala, els mèrits, els currículums, etc. Saber qui són els responsables de la sel·lecció de les exposicions, conèixer els procediments de l´organització, divulgació, publicacions, relació amb altres sales, etc. És a dir, per quin «estatut» es regeix la sala i es planifiquen les temporades artístiques de la emblemàtica pinacoteca.
