La pròxima setmana el Cinefòrum/Pintura ens remetrà al pintor noruec Eduard Munch (1863-1944). Es tracta d´una pel·lícula del cineasta anglès Peter Watkins estrenada l´any 1974 sobre les circumstàncies que envoltaren la vida personal i creativa de l´autor de «El crit» (1893)
En orígen era una minisèrie de tres capítols per a la TV. Nosaltres la passarem en dos sessions consecutives per a alleugerar la durada de quasi quatre hores: el proper dimecres 17 i el divendres 19 de Maig. A les 17´30 hores, com sempre, al Saló d´actes de Villa Tereseta de Godella (carrer major 83). En aquesta ocasió comptarem amb la col·laboració de Camil·la Lloris per a presentar-la.
LA PINTURA SIMBOLISTA/EXPRESSIONISTA D´EDUARD MUNCH
Quan estava Munch a Paris (1889), quinze anys després dels primers aldarulls artístics impressionistes («Impressió», de Monet 1874), anotava E. Munch al seu diari: “No pintaré mai més interiors, ni gent llegint ni dones fent punt. Pintaré gent viva que respira, té sentiments, sofreix i estima. Pintaré molts quadres d´aquest tipus. La gent comprendrà el caràcter sagrat d´aquesta pintura i es llevarà el barret com si estigués a l´església”.
Una declaració d´intencions on Munch, en la línia de Van Gogh, va donar un pas endavant per a “rebutjar els temes neutres i sense emoció del recent impressionisme per tal de pintar quadres expressius que mostren l´ànima de l´home».
Les seues obres són la més completa definició de l´esperit de l´home de finals del XIX fortament decebut amb el desenvolupament material i social. La ciència, que tantes promeses positivistes havia fet fins el moment, comença a mostrar a la llum tots els instints del subconscient de la mà de la psiquiatria, mostrant-nos un home victima de la seua pròpia biologia. La iconografia de la vida psíquica moderna (com el propi Munch va definir-la més tard) resultava impossible reflectir-la dintre les pautes i limitacions d´una tècnica realista, doncs semblaria ridícula i melodramàtica.
Per al programa de Munch els descobriments dels elements expressius de la línia, el color i les distorsions de les figures fou fonamental. I així arriba a pintar una tela fonamental per a la seua pintura futura ‘El crit’. El propi Munch va escriure un epígraf per al quadre quan va ser reproduït per la revista Blanche: «Em vaig aturar recolzant-me contra la tanca, totalment mort de cansanci. Núvols rojos com la sang i llengues de foc suspeses sobre el fiord blau negre. Els meus amics m´havien deixat i, tot sol, tremolant d´angoixa, em doní conte de l´immens, infinit crit de la naturalesa» ”[1]
[1] G. H. Hamilton, Pintura i escultura en Europa 1880-1940 (Càtedra 1988)
