Dimecres 19 d´octubre a Villa Tereseta (C/ major 83). Comptarem amb la col·laboració de l´escriptor Vicent Alonso que ens donarà la seua perspectiva sobre Hopper i la seua pintura.
Edward Hopper (1882-1967) pintor realista estatunidenc ha exercit de referent artístic individual al marge de qualsevol moda o moviment. Si l´Expressionisme abstracte és el gran moviment innovador que va convulsionar la pintura de Nova York convertint aquesta ciutat en centre neuràlgic de l´art internacional, eclipsant l´hegemonia de Paris, Hopper en una altra dimensió representa la cúspide de l´altra branca de la pintura, també moderna, però menys «gramatical», d´inspiració temàtica, que arranca a l´Escola americana d´Aschan. Un modernisme dintre dels canons realistes que el fa, quasi per definició, d´arrels autòctones i nord-americà.
«El pintor del silencio» que anem a veure és el títol d´un documental de Carlos Rodríguez realitzat per a Canal + l´any 2005 amb opinions de Gail Levin, biògrafa oficial de Hopper; Ed Lachman, director de fotografía de Lejos del cielo (Far from Heaven, 2002) i el seu director Todd Haynes; Eduardo Serra, director de fotografía de La joven de la perla (Peter Webber, 2003); així com del crític Francisco Calvo Serraller i els pintors Antonio López i Ángel Mateo Charris.
Hopper és un pintor fortament influenciat pel cinema però la seua pintura també ha exercit una gran influència en el cine. Entre les pel·lícules que E. Hopper ha influenciat trobem «Psicosis» d´Alfred Hichcock (1960), «Scarface» (Howard Hawks y Richard Rosson, 1932), «El cartero siempre llama dos veces» (The Postman Always Rings Twice, Tay Garnett, 1946), o «Forajidos» (The Killers, Robert Siodmak, 1946), així com films de Terence Malick («Malas Tierras«, 1973, «Días de Cielo», 1978) i David Lynch («Terciopelo Azul«, 1986, «Mulholland Drive«, 2001).
