L’editorial portuguesa Chiado publica enguany un nou llibre, en aquest cas una opera prima, de Manuel Salvador Redón: «Cuentos arquitectónicos«.
Una vegada més la literatura (exactament com ocorre amb la pintura) va cordant-se i es cultiva d’amagatotis i anònimament al socaire d´allargassades i solitàries hores de treball furtat a l’esbarjo.
Jo sabia que Manol Salvador Redón tenia relació amb l´ampli món de l’activitat arquitectònica, perquè hem conversat sobre materials de construcció, espais urbans o la tipologia en el poble de les cases històriques. Però de cap manera sabia que «Manol» estava assetjant els fòrums de la literatura per tal de sobrepassar aquells rigors arquitectònics. Així és que me´l trobe ara de sobte en aquest indret, havent passat de les teules . . . a les pluges; del mur de pedra (de càrrega) a la calitja humida; girant el coll vers les gàrgoles luxurioses alhora que els escamots de falciots escridassen i festegen l´aire . . . .
Manol ha trobat per als seus contes dues paraules que són dos pilars: «Cuentos arquitectònicos«.
No és això poca cosa, ni molt menys: doncs dues paruales alcen tot un edifici, . . . i desperten la curiositat!
Curiositat que mesurarem amb un vi d´honor. La presentació de «Cuentos arquitectónicos» serà aquest divendres 1 de desembre al Saló d´Actes de Vila Tereseta cap a les 19´30 h. Tindrem ocasió de conèixer de viva veu quina ha estat l´inquietud que ha animat l’escriptura d’aquest llibre. Us esperem.
