El proper divendres 26 de gener (VillaTereseta. 17´30 hores) examinarem algunes de les circumstàncies biogràfiques i creatives de Paul Cézanne a través d´una pel·lícula recent «Cézanne et Moi».
Dirigida per Daniéle Thompson (2016) (114´) la trama argumental narra l’amistat i desafecció entre Émile Zola i el pintor Cézanne arran de l´aparició de la novel·la «L´oeuvre» (1886). En ella Zola retratava sense escrúpols la delirant actitud artística de molts dels pintors de finals del segle XIX. I en concret, a través del seu personatge central (Claude Lantier), la de Paul Cézanne, humiliat en veure´s retratat com un pintor fracassat.
Si bé és cert que Cézanne solament va veure´s reconegut al final de la seua vida, i solament per determinats cercles d’entesos i artistes, avui en dia la seua importància i influència és considerada fonamental. Se li atribueix a Cézanne en el moviment avantguardista el parentesc més determinant i pertorbador a l´hora d´entendre la gestació de les ruptures cubistes i abstractes de començaments del segle XX.
-
- Cézanne 1905
-
- Émile Zola amb Jeanne Rozerot
-
- Paul Cezanne, 1872
Trobarem també en la panoràmica filmogràfica d’aquesta pel·lícula un relat excel·lent de la conjuntura personal en la que van moure’s les relacions entre el pintor i l’escriptor. Veurem com l’afamat Zola, crític d´art i defensor del naturalisme i dels impressionistes (i compromès fins i tot en contra del poder i el govern en el terrabastall polític del cas Dreyfus) era un conspicu conservador quan ens referim a la llibertat creativa dels post-impressionistes: de mirada curta no concebia que es pogués qüestionar la realitat objectiva, i així deplorava la subjectivitat i la rapidesa en la factura de moltes obres. Com era el cas de les obres del seu amic Cézanne!
