«OLIVES MARCIDES» segons una recepta secular que tinc guardada en un paperet manuscrit. Són unes senzilles indicacions que conservava de fa temps anotades al dictat del meu pare: ell era un home familiaritzat amb la terra i l´experiència que dóna l´horta o el secà (o un forn moruno, tant s´hi val!) per a preparar aquestes sorprenents i saboroses olives de temporada marcides. El cant de les merles, els oriols i els estornells a la Calderona és, ja ho crec, una exaltació d´aquesta exquisida vianda de secà.
«OLIVES MARCIDES»
INGREDIENTS I PREPARACIÓ
- Olives (per exemple 1 K.)
- 100 ml. d’oli d’oliva aproximadament
- Una llima
- Sal (una cullerada de café aproximadament)
- Les herbes per a l ‘adob (herba d’olives, timó, fulles de garrofera, etc)
Una gerra d’olives de secà madures, negres, agafades de l’arbre cap al mes de novembre. Les deixarem esteses al terra i al ras (un terrat, un balcó) sobre un sac o qualsevol retall de tela gruixuda que tinguem a mà. Movent-les de tant en tant i triant-les fins que van arrugant-se al cap de dos o tres setmanes. Després d’aquest temps les rentem i les tornem a escampar un parell de dies per a que sequen perfectament. Aleshores és quan les preparem en una cassola (un perol amb tap, un gerro gran de vidre, etc). Per a adobar-les necessitem una llima corfosa (per a treure-li tallades grosses) un bon xorro d’oli, herba d’olives, unes fulles de garrofera i sal (açò podrà variar prou al nostre gust). Esperem unes setmanes i llest: podem començar a degustar una saborosa menja ancestral.