L’associació “Per l’horta”, el sindicat “Bloc de l’estudiantat agermanat” de la UPV i la càtedra “Tierra ciudadana. Sistemas sostenibles e inclusivos” promocionaren ahir un interessant acte a la Universitat Politècnica de València on es presentava la segona part del llibre “Memòries de l’horta de Vera” de Joan Sanz.
L’esdeveniment, celebrat al Saló de graus de la Facultat d’Agrònoms, ens ha deixat sobre la taula un detallat i eloqüent recordatori per part de J. Sanz sobre la desaparició de més d’un milió de metres quadrats de l’horta dels anys 1970, terres confiscades de cop i volta per a facilitar la projectada Universitat Politècnica de València. Un episodi històric en el que nombroses alqueries i barraques foren enderrocades, remogudes les terres i desnonades més de 200 famílies de llauradors, expulsats tots ells del seu hàbitat tradicional per a oferir a la societat valenciana un gran espai necessari per a la construcció del campus universitari politècnic de la ciutat.
L’acte va començar amb un relat de Joan Sanz impactant: “en aquest espai on ens trobem ara mateix es trobava l’alqueria dels meus avantpassats. Al dessota de tots aquests aularis estan les runes de la meua casa. Jo ara us veig a vosaltres” ens explicava “i haig de reviure aquells moments d’aniquilació quan jo era un xaval com vosaltres, un estudiant d’Agrònoms, enmig de multitudinàries reunions de llauradors afectats, cabrejats, desfets. Adonant-nos que no anàvem a poder evitar de cap manera aquell desficaci de perdre per a sempre les nostres terres. Tot per l’interès i unes plusvàlues ben calculades i conduïdes d’alguns grans propietaris, ben representats en la política valenciana tardo franquista del moment, sempre en contra dels menuts propietaris i arrendataris. De cap manera es va consentir enlloc d’afluixar i canviar la ubicació del projecte de la UPV. “
Emotiu relat de Joan Sanz. Després però, hem presenciat les reveladores queixes dels estudiants assistents, bastant unànimes.Una sorprenent queixa en les seues intervencions finals, tant dels estudiants d’Arquitectura com els de la d’Agrònoms han referit l’oblit docent al llarg de les seues trajectòries d’estudiants, una paradoxal gran manca de sensibilitat per part de la institució del politècnic. Han referit a l’uníson com a tots ells, durant tots aquests anys, als departaments ni els catedràtics ni el professorat s’ha postulat, ningú ha trobat l’oportunitat d’informar d’aquesta o aquella història per extensió tan seua, tan nostra. Ni arquitectes urbanistes ni agrònoms han presentat en cap moment un alliçonador debat al respecte.
