Al dessota d’aquesta publicació us deixe un apreciable mini relat d’Hugo Narrillos, el qual ha estat finalista al certamen literari local celebrat no fa gaire temps.
El nostre company, afeccionat a la lletra impressa, s’ha estrenat en aquest món de la creació literària amb un relat breu cosit i embastat des de l’òptica de la colorística. Hugo Narrillos és polifacètic. Pinta, fa música i escriu. El veiem de tant en tant fer incursions en el camp de la música rock, i també en el camp de la pintura. Passe a presentar-vos-el ara gràcies a dos autoretrats que m’he trobat regirant baguls i andròmines, coberts de polsim, en un racó de la nostra pinacoteca web.
També m’he trobat algunes curiositats pictòriques, que no recordava, en la seua hemeroteca web, com aquestes intenses aquarel·les de prospecció, indagatòries, fortes i espontànies.
Si voleu regirar en ella (una escaparata pictòrica de tot el personal que ha passat i està actualment en l’escola de pintura) podeu fer-ho ací mateix, en aquest enllaç.
Però al que anàvem! Us adjunte al dessota la seua creació literària: en ella, en tan poc espai, Hugo Narrillos es despenja ràpidament d’una cosa a una altra a través d’un moviment àgil i vertiginós, que de sobte, es precipita en un pou de crítica i protesta. Ens deixa al mig del carrer, ens duu (per una estranya condició sinestèsica i científica del color) a protestar contra l’enconament de la via pública.
“COLORES
Es bien sabido que todos los ciudadanos conocen la composición y el uso de los colores. Así, no hace falta recordar de qué están compuestos el azul de los carteles de Decathlon, el rojo del arrebol de un atardecer veraniego o el morado distintivo de la línea 2 de Metro.
Recientemente una científica ha descubierto la procedencia del color negro del asfalto: al parecer, la mezcla viscosa está formada por una mixtura de los insultos de los irascibles, las agresiones de los acosadores y los gritos de los intransigentes; y así, ya entendemos por qué lo pisamos diariamente.”
