Vesprada de diumenge a l´IVAM. Impel·lit i animat per l´anunci d´una proposta expositiva de pintura figurativa flamenca moderna. I les expectatives s´enfonsen ben prompte. Un conjunt d´obres testimonials, d´una figuració sense propòsits clars.
Centrada en un període (décades vint i trenta del XX) dominat per l´expressionisme, el surrealisme i l´abstracció, les pintures reunides sota aquest títol no tenen cap aglutinant més enllà de les dades anunciades. És a dir el lloc de procedència i la ubicació temporal. Poca cosa més. Una referència a les dificultats de posicionar-se al marge d´aquella «tríada solemne». Una exposició bastant pobra i decebedora.
El 19 de gener conclourà a l´IVAM aquesta menuda i «testimonial» mostra col·lectiva (sobre trenta obres) relacionada amb el Realisme nòrdic d´entreguerres.
Té, si volem, una significació especial quan la mirem com a contrapunt o contrafort de l´altra exposició, aquesta si, més extensa i important, «major», que tenim programada també al hall de l´IVAM: em referisc a l´exhaustiva exposició dedicada a l´Art Brut de Dubuffet (fins al 16 de febrer, de la qual ja donarem compte fa unes setmanes).
Realisme nòrdic d´entreguerres i Dubuffet. Vist així, ara si, potser es complementen en aquest cas, per a donar compte de la diversitat de temptatives artístiques que es produeixen en un mateix moment de la vida. Algunes fallides, per manca de proposta definida i clara, altres novedoses i sustancials, destinades a perdurar en el temps, útils i suggerents per a molts artistes joves i inquiets.
La pintura flamenca d´entreguerres? Tot i que sempre hi ha una tendència establerta coneguda (un inevitable defecte) a codificar i etiquetar per a l´estudi i comprensió dels esdeveniments històrics, en realitat, posats en la trinxera, la producció artística mai ha seguit aquestes pautes tan lineals i estrictes. La producció artística no es fa, quan s´està fent de debó, per a ser etiquetada immediata i tan fàcilment. Però, en canvi, quan presentem l´art entre dues fites històriques concretes, i a més a més als Països Baixos, i delimitem un temps i un espai, sembla que volem circumscriure i fer veure algunes característiques específiques que en aquest cas no hi són. Una especificitat no es veu per cap indret. Un assumpte que queda prou incert o indefinit en el cas d´aquesta mostra. Es tracta, per tant, d´una exposició il·lustrativa, solament il·lustrativa, d´un període breu de temps, improvisada, sembla, segons els fons existents en alguna col·lecció. Quan veig una exposició com aquesta, inconsistent, refresque sense pretendre-ho moltes sospites sobre els interessos ocults dels museus, institucions que són guia i referent. I em dic que caldria insistir en desfer la creença que les obres que es pengen als museus estan al marge d´operacions mercantilistes en les quals els museus estan involucrats, quan no hi són promotors.
