L´IVAM acull actualment obra de Dubuffet. El compendi d´obres reunides visualitza una pàgina singular de la història de la pintura. Qualsevol volum de la història moderna de la pintura que ens parle dels inicis de l´informalisme es referirà a aquestes obres que veiem ara en l´IVAM: la constatació d´eixe capítol significatiu té en Dubuffet eixe eloqüent relat de les dècades subsegüents a la II guerra mundial. Sobre aquesta base, com a document històric, la mostra és important, per les obresi per la vocació didàctica. A més a més, i no és menyspreable l´assumpte, és important el fet de trobar-la a l´IVAM, a València; tenir a l´abast obres rellevants, de referència, per a veure-les tantes vegades com ens abellisca. Estarà a València fins el 16 de febrer de 2020.
Entrant en el context de les obres de Dubuffet, gestades a Europa després de la II guerra mundial, la major contribució de Jean Dubuffet l´aglutina el denominat «Art brut«, molt significatiu i transcendental, doncs ha estat en l´origen de tots els moviments informalistes europeus. I també, sens dubte, en el despuntar d´aquella convulsió pictòrica «made in USA» un poc posterior (de 1950/54 a 1960) que explotà en la ciutat dels gratacels ofegada de glòria i «glamour americano», la important «moguda» pictòrica (exclusivament pictòrica) coneguda com Escola de Nova York que, de la mà dels surrealistes inluents (Matta, Dalí, Miró, Ernst, etc) i d´aquest informalisme incipient, tingué al pintor Jackson Pollock i el crític Clement Greenberg d´abanderats i capitosts.
En el cas de les obres de Dubuffet, traslladant-nos al seu context i contrastant-lo amb l´actual, sobrevola per les sales de l´IVAM la disputa entre el que fou un Art veritablement transgressor i el que pot significar una Cultura políticament correcta, un «monstre», en realitat, capaç de devorar-ho tot. Té molt de calat l´observació críticaque afirma que la Cultura (amb majúscules) necessita domesticar totes les eixides de to que ella mateix promou, i en aquest sentit, aquella pintura de Dubuffet, aquelles obres i el seu pintor han estat ben assimilades i digerides: el producte agressor i innovador que fou en el seu moment és al poc de temps l´aliment inherent imprescindible per a la regeneració de noves onades artístiques. Convertit l´element opositor, hostil, en una peça de museu, aura apreciada i cotitzada. La cultura solament està viva movent-se, sembla, i vol apreciar que tot marxa endavant, «cool» i innovador.
Podem fer l´exercici «divertit», si volem, de substituir la idea general de cultura per la de mercat, i veurem aleshores una panoràmica plenament realista dels assumptes artístics, el contrapunt que ens ajuda a comprendre´ls millor: institucions, càrrecs, inversors, museus, col·leccionistes, turisme cultural, guies, comensals àvids de cultura, exposicions itineraris arreu del món per a visitar, arquitectures impressionants (per als espectadors potser més atractives i espectaculars que les pròpies pintures que allotgen), tota classe d´espais inversemblants plens a vessar de passejants que van i venen, etc, etc, etc. L´art, la cultura ens està invadint: i nosaltres som els anònims passejants situats dintre d´ella, consumidors ficats en les seues entranyes, necessitats de creure alguna cosa, per a . . . després fugir, agafar un altre vol, instal·lar-nos en un nou desig . . . un altre viatge diferent.
Com podem notar en les fotos que segueixen al desota l´exposició recull un compendi ampli i divers de tota l´ obra de Dubuffet, el qual evoluciona notablement amb els anys.
