Actualment a l’IVAM fins al 21 de març del 2021. Entrada 6 euros. Diumenges matí gratuït.
Comissariada per Juan Vicente Aliaga la mostra inclou 180 obres pertanyents a l’època d’entreguerres europea que giravolta sobre les idees i l’estètica del refinat cercle artístic-literari de Bloomsbury: pintures, fotografies, gravays, escultures, pel·lícules, quaderns manuscrits, etc. Amb més de 45 artistes com Hans Bellmer, Romaine Brooks, Brassaï, Gluck, Duncan Grant, Hannah Höch, Tamara de Lempicka, Jeanne Mammen, Max Pechstein, Gregorio Prieto, Carol Rama, Rudolf Schlichter, Sascha Schneider, Suzanne Valadon, Ethel Walker o Gerda Wegener.
Probablement els museus del segle XXI estan davant nous reptes d’adaptació i evolució. Potser el futur de les institucions museístiques va a canviar o està canviant radicalment, entregades a l’esdeveniment i la reflexió continuada del fet cultural en un sentit molt més ampli i substancial. Exactament com un organisme biològic més, especialment viu i actiu, els museus intenten trobar i reflectir el medi artístic en el que vivim. La mostra «DES/ORDRE MORAL. Art i sexualitat a l’Europa d’entreguerres» és una fita més al respecte, recull pintures, objectes, detalls i bastant informació sobre els antecedents de la revolució sexual dels seixanta, de l’actual dissidència LGTB.
En paraules de l’IVAM:
«Aquesta exposició tracta d’explorar els canvis produïts en la sexualitat i la moralitat en el context europeu del període d’entreguerres. En aquell temps, es pot observar l’impacte del conservadorisme en les lleis i la permanència de les normes religioses. Així mateix, és important tindre en compte els efectes de la Primera Guerra Mundial en la població. La crisi social en la qual estaven immerses les societats europees i el desig de viure després d’un període infaust van estimular l’aparició de comportaments d’individus i grups que es van apartar de les regles dominants. L’art va ser un territori en el qual es van donar manifestacions d’aquella llibertat de costums. L’ús de la fotografia va facilitar l’exposició del cos i de la nuesa. Però altres tècniques (dibuix, gravat, pintura, escultura) van ser utilitzades també per a traslladar una in-conformitat davant de l’ordre moralitzador. En grans ciutats com Berlín i París, van aflorar amb més freqüència aquestes expressions de llibertat. Tot i això, la censura es va continuar exercint i el control social i judicial es va plasmar en tota mena de situacions repressives. L’arribada dels feixismes i totalitarismes (Alemanya, Itàlia, Espanya, Unió Soviètica) va posar fi a l’anhel d’una nova societat. J.V.Aliaga«
