Què és una exposició? La pregunta no és tan fútil o banal. De tan usual, la donem per descomptada. Una reunió d’obres per a que siguen contemplades i valorades individualment? És una opció. Però, bastant erràtica i superficial. El fet és que el significat d’un esdeveniment expositiu artístic està nodrit de múltiples accepcions i consideracions. Si repassem les exposicions visitades que acumulem al llarg dels anys ens vindrà a la memòria tot un catàleg de valoracions diferents. Per a mi, si em pose a detallar el terme, una exposició és com un llibre, o una pel·lícula, que està feta de seqüències. És a dir, ha de tancar un cercle. Especialment en el cas dels artistes plàstics, doncs nosaltres tractem formes visuals estàtiques, copsades d’una ullada (primerament).
Estellés Salomón concorre a Vila Eugènia amb una exposició titulada «Dibuixos«. I ens convida a penetrar en un espai artístic que, per ami, ara sí, és una exposició. Relata un procés, una cadena de treballs especialment elaborats per a vestir una unitat de concepte, un reduït camp de la plàstica com és, en aquest cas, el del dibuix, el tractament monocrom, el clarobscur. Obres que conviden a percebre un determinat ‘lev motiv‘, una continuïtat i una concatenació creadora.
Cal dir també que aquesta inquietant sèrie de dibuixos d’Estellés Salomón, sobre paper i gran format, que presenta a Godella, són un recull de seqüències d’un documental: realitzat per Ella Bergmann-Michel sobre la vida quotidiana d’un any determinat (1932) a Frankfurt.
El proper divendres 10 d’abril (s’inaugura a les 19’30) Estellés Salomón estarà a Villa Eugènia per a presentar-nos la mostra «Dibuixos«. Sense floritures, Estellés ha optat per un sintètic i rudimentari títol. Per casualitats que no venen al cas l’exposició ha estat muntada primer a Viver. I ve d’allà amb molt poques variacions. Però una d’elles ha estat canviar lleugerament el seu títol originari: allà tenia el distintiu de «Dibuixos, la memòria«.
